Bon dia,
jo no veig la televisió.
Si que em miro, però, algunes sèries. De les més recents, vaig veure un parell de temporades de 'House', m'agradava el personatge, però no pas la història. No crec que en medicina es pugui aplicar un sistema tan científic com el que fa servir el doctor House. Al meu parer, això només aniria si fóssim robots. Las característiques personals, peso, influeixen tant com els factors externs (o més), i mentre algú s'exposa a un virus i agafa la malaltia, altres no. Va acabar afartant-me.
També vaig mirar-me Herois (Heroes). M'agradaven molt les possibilitats que donava el guió, però em cremava molt el fatalisme que traspuava, com Lost. Una bona idea, amb uns personatges molt tòpics, però ja n'hi havia prou amb la idea original, no calia tanta fantasia.
M'agrada molt Monk. Una sèrie intel·ligent amb un personatge genial, un gegant amb les peus de fang. Tot i que les històries són molt dures, l'enfocament és molt net, evitant al màxim la morbositat. Si surten els cadàvers, molt poques vegades es mostres imatges dures. El que menys m'agrada de Monk, és que els assassins acostumen a agafar-li gust al tema i un cop han matat algú, no tenen recança en matar dos o tres persones més.
La meva sèrie preferida és 'Menteix-me' (Lie to me), però aquesta mereix una entrada tota per ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada