Apallissar algú es pot dir de moltes maneres, estovar, escalfar, etc. La paraula pel proper dia (sigui aquest any o sigui el que ve) es un sinònim i ve de topar...
dimarts, 30 de desembre del 2008
dilluns, 29 de desembre del 2008
Paraula de dimarts passat!!!
Hola a tots,
espero que hàgiu tingut unes bones festes. Als que canviïn d'any ara el 31 a la nit, que tinguin una bona entrada, als altres, que gaudeixin d'aquest dia de festa.
La paraula per demà, dona nom al pa sense llevat. No és un terme corrent, ja que no és corrent prendre pa sense llevat. Alguna propietat havia de tenir, però la desconec. Algú en sap alguna cosa del tema?
Gràcies!
dimarts, 23 de desembre del 2008
La paraula d'ahir
Bones festes a tots!!!
La paraula d'ahir, ja la sabeu, és atzucac.
La paraula per demà és més difícil, tot i que pot ser molt senzilla per alguns. Serveix per parlar de qualsevol altre ésser humà, i particularment (i etimològicament) del que està a prop teu. És la paraula que es fa servir a la frase 'Estima [els altres éssers humans] com a tu mateix'.
dilluns, 22 de desembre del 2008
La paraula de divendres
Hola a tots,
la paraula de divendres és xurria. Jo no l'havia sentit mai, i vosaltres?
Per demà una de senzilla, ja que fa poc es va fer servir a la tele. Com es diu en català un carreró sense sortida? Sí, es pot dir cul-de-sac, però hi ha una altra paraula més escaient...
Que gaudiu de les festes!!!
divendres, 19 de desembre del 2008
La paraula d'ahir
Hola a tots,
la paraula d'ahir, difícil, és escagassar-se. Sona malament, oi?
Per dilluns una més senzilla i més útil. Com es diu en català la mar de fons?
la paraula d'ahir, difícil, és escagassar-se. Sona malament, oi?
Per dilluns una més senzilla i més útil. Com es diu en català la mar de fons?
dijous, 18 de desembre del 2008
La paraula d'ahir
Bon dia a tothom,
La paraula d'ahir és baiard, encara que també es pot dir civera.
La d'avui, serveix per qualificar els objectes que per acció del pes que han de suportar, es deformen. De fet, com sabeu, totes les estructures que han de suportar pes, pateixen deformació naturalment i es torcen o es bomben, normalment de una manera difícil d'apreciar a simple vista.
Salutacions i bones festes.
dimecres, 17 de desembre del 2008
La paraula d'ahir
Música sis plau...
Aquesta és la entrada del bloc número 50!!!! Felicitats!
Bé, tornem a l'ordre...
La paraula d'ahir és 'barjola'. Avui us descriuré una menys difícil. Es refereix a una plataforma que es fa servir per transportar coses entre dues persones, i que consisteix en dos pals de la mateixa llargada y al mig una plataforma de roba (molt usada abans per portar malalts) o altres materials on es posa el que es vol portar. És famós el quadre de Pieter Brueghel el vell anomenat 'Les noces camperoles', on gaire bé en primer pla surt un estri d'aquests.
Bones festes
Bon dia a tothom,
Avui us porto aquesta imatge per desitjar-vos unes bones festes.
Pot ser no ho sembla, però no té cap tipus de missatge més que voler fer una imatge divertida amb una mica de gust al Nadal.
Bones festes!!!
dimarts, 16 de desembre del 2008
La paraula d'ahir
Hola de nou,
la paraula d'ahir era buirac. Si busqueu al diccionari de l'enciclopèdia, veureu que serveix per donar nom a més coses, cap d'elles d'ús freqüent per la majoria de la gent.
I la de demà, difícil. Serveix per anomenar els cistells de vímet amb nansa. Comença per bar..., com barba.
Bé, espero que no us costi massa de trobar.
Petons.
dilluns, 15 de desembre del 2008
La paraula de divendres
Hola a tots,
La paraula de divendres és una d'aquelles que difícilment fareu servir, el mot és barnilla.
La que us proposo per demà és probablement tan inútil com aquesta, i dona nom als coixins que es posen els sastres al braç quan estan prenent mides per tenir a l'abast les agulles de cap, però també serveix per anomenar el lloc on els arquers porten les seves fletxes (que també es diu carcaix).
dijous, 11 de desembre del 2008
La paraula d'ahir...
Hola a tots,
la paraula d'ahir, com ja sé que l'heu trobat, és candela.
Demà no tindrem paraula del dia doncs surto de viatge, així que per dilluns us deixo una de més complicada. Com es diuen les tiges del paraigües (o de les cotilles)?
dimecres, 10 de desembre del 2008
La paraula d'ahir
La paraula d'ahir, com tots heu trobat, és sòmines.
Per demà una encara més senzilla. Per referir-nos al cilindre de cera amb un ble al mig que feiem servir per il·luminar fem servir la paraula espelma. Si llegiu la definició, veureu que hi ha una altra molt més acurada que comença per c i acaba amb a. Doncs aquesta és la que us heu de pensar...:-)
Fins demà.
dimarts, 9 de desembre del 2008
La paraula d'ahir
Bon dia,
la paraula d'ahir és 'cairó'. Curiós, si cerqueu al Google cairó, us sortiran una mà de entrades que es refereixen al cognom d'algú. I si cerqueu les imatges, també, tot i que trobareu una de la UPC on surt un cairó al costat d'una tova, per comparar.
Per demà us deixo una de fàcil, és una abreviació de somiatruites, i es fa servir per descriure una persona adormida, que cal espavilar.
Salutacions a tots.
dissabte, 6 de desembre del 2008
La paraula de divendres
Bon dia,
als que em llegiu regularment, us haig de demanar disculpes pel retard d'aquesta entrada, ahir vaig tenir molta feina i alguns problemes tècnics a casa (que estava de pega...) a banda de estar molt cansat. Però ja veieu que m'esmeno el més aviat possible.
La paraula d'ahir era güell. La pista era una mica poca solta, ja que només sabent la paraula es podia entendre, que no servia de res. Ara que sabeu la paraula, suposo que enteneu la pista, oi?
La paraula per dimarts vinent descriu una rajola quadrada de terra cuita. Curiosament aquesta mateixa paraula sense accent és el nom d'una capital d'un país africà (aquesta sí és una bona pista).
Salutacions i bon cap de setmana.
dijous, 4 de desembre del 2008
La paraula d'ahir
Hola a tots,
La paraula d'ahir és: pregon.
La paraula per demà descriu el xiscle dels porcs i altres animals. Està molt relacionada amb Gaudir, tot i que aquesta pista és tan rebuscada que crec no us ajudarà gens.
Bona sort.
Salutacions
El paper d'en Judes
A un altre entrada, una que parla dels manaments ("els dos manaments" del 2/12/2008), trobareu el que per a mi són els verins de la vida, i un d'ells dic que és la manca d'amor pels altres.
Com es pot estimar a algú que t'ha ofès greument, que t'ha pres quelcom important, que t'ha trencat la vida?
La única manera de resoldre aquest conflicte és adonar-se de que a la nostra vida necessitem de 'Judes' per avançar, per canviar allò que fem malament, per aprendre, i aquest paper li toca de fer a algú, que per altres persones fins i tot pot ser el millor (pels seus fills, per exemple).
Evidentment això ens porta a una conclusió, als judes de les nostres vides, els hi hem d'agrair el trist paper que els hi ha tocat fer.
Prendre's les coses d'aquesta manera, no és gens senzill, i la raó és que ja no podem descarregar-nos de les culpes de les coses que ens passen, no podem fer l'abocament de karma del que parla una altre entrada molt més antiga (del 6/11/2008).
La part positiva d'aquest canvi és que un cop arrelada aquesta idea, esdevenim molt més madurs, i més feliços. Trenquem amb moltes dependències malaltisses que tenim amb els altres, encara que només sigui per odiar-los i ens fem lliures.
Espero que us ajudi.
Salutacions.
dimecres, 3 de desembre del 2008
La paraula d'ahir
Bon dia a tothom,
com ja sabeu, la paraula d'ahir és 'borni'. Fàcil, oi?
Avui una senzilleta també i descriu una cosa fonda..., profunda, i també comença per la p.
Apa, fins demà!
dimarts, 2 de desembre del 2008
Els dos manaments
Hola a tots els que em llegiu..., als que no em llegiu també us saludo cordialment, però clar, no és el mateix.
Avui m'agradaria fer un comentari sobre els manaments que ens va deixar Crist, que, com ja sabeu, són: "Estimaràs a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a tu mateix".
No tinc els coneixements necessaris per discutir la veracitat ni la precisió del text aquest, però si m'agradaria explicar-vos què vol dir per a mi, perquè com suposo li ha passat a molta gent, la primera vegada que les sents aquestes paraules (o les llegeixes) no volen dir gaire.
Crec que els dos verins de les nostres vides són la manca de confiança en el futur i la manca d'amor per als altres. I això és per a mi, el que crec que volen dir els manaments.
Si estimes Déu, sabràs que Déu també t'estima, i per tant no has de témer res (el contrari del que faig la major part del temps, que sempre estic preocupat per una o altre cosa...) viure sense témer vol dir viure el moment, que és l'essència d'ésser viu.
Estimar al proïsme vol dir deixar-lo ser com ell vulgui (o hagi triat), sense jutjar, sense voler canviar res, i llavors, sense preocupacions inútils i sense deixar que el que fan els altres ens afecti, podem viure una vida plena i il·limitada.
Ja heu llegit o sentit això abans, oi? Sí, ja ho se, però penso que aquestes coses mai es repetiran prou vegades. A mi em costa molt que aquestes idees em traspuïn, i només la vegada aquella que estic prou receptiu m'arriben... i llavors, quan medito sobre el tema, m'adono de la de vegades que ho havia sentit i llegit i no m'havia calat. I per això escric, per si de cas, aquests és el teu moment, i també per veure si aconsegueixo amarar-me (la meva paraula preferida) d'aquestes idees i viure d'acord amb elles.
Abans d'acabar deixeu-me que us expliqui una història que no recordo on vaig llegir... probablement ho he fet més d'un cop. Un home puja al cim d'una muntanya fins que li arriba la il·luminació, el nirvana, i llavors, ple de joia baixa el poble per explicar-ho a tothom. Pel camí es troba una colla de borratxos, que no el deixen passar i comença a trasbalsar-se i s'adona de que ja ha perdut el seu estat i es torna cap el cim de la muntanya. Per a mi, aquesta història vol dir que la il·luminació en solitari és relativament senzilla d'abastar, és molt més difícil, conviure amb la gent.
Petons a tothom.
La paraula d'ahir
Bon dia,
la paraula d'ahir, com ja sabeu, és guerxar (ho haig de dir, són les regles del joc).
La paraula que us proposo per demà és una mica més senzilla, crec. Com es diu de la persona (o animal) al que li manca un ull? Aquesta comença per b de botiga...:-)
Fins demà.
dilluns, 1 de desembre del 2008
La paraula de fa dos divendres!!!
Hola a tots,
manefla és la paraula que us vaig proposar fa dos divendres.
La paraula per demà és poc comuna, serveix per descriure el que li passa a un objecte pla (una porta, la tapa d'un llibre) quan afectat per la humitat o la sequera deixa de ser pla i es torça, normalment de les cantonades. Comença per la lletra g.
Fins demà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
