dimarts, 30 de desembre del 2008

La paraula d'ahir

Bé, ja sabeu que el pa sense llevat és diu àzim, però també alís.

Apallissar algú es pot dir de moltes maneres, estovar, escalfar, etc. La paraula pel proper dia (sigui aquest any o sigui el que ve) es un sinònim i ve de topar...

dilluns, 29 de desembre del 2008

Paraula de dimarts passat!!!

Hola a tots,

espero que hàgiu tingut unes bones festes. Als que canviïn d'any ara el 31 a la nit, que tinguin una bona entrada, als altres, que gaudeixin d'aquest dia de festa.

La paraula per demà, dona nom al pa sense llevat. No és un terme corrent, ja que no és corrent prendre pa sense llevat. Alguna propietat havia de tenir, però la desconec. Algú en sap alguna cosa del tema?

Gràcies!

dimarts, 23 de desembre del 2008

La paraula d'ahir

Bones festes a tots!!!

La paraula d'ahir, ja la sabeu, és atzucac.

La paraula per demà és més difícil, tot i que pot ser molt senzilla per alguns. Serveix per parlar de qualsevol altre ésser humà, i particularment (i etimològicament) del que està a prop teu. És la paraula que es fa servir a la frase 'Estima [els altres éssers humans] com a tu mateix'.

dilluns, 22 de desembre del 2008

La paraula de divendres

Hola a tots,

la paraula de divendres és xurria. Jo no l'havia sentit mai, i vosaltres?

Per demà una de senzilla, ja que fa poc es va fer servir a la tele. Com es diu en català un carreró sense sortida? Sí, es pot dir cul-de-sac, però hi ha una altra paraula més escaient...

Que gaudiu de les festes!!!

divendres, 19 de desembre del 2008

La paraula d'ahir

Hola a tots,

la paraula d'ahir, difícil, és escagassar-se. Sona malament, oi?

Per dilluns una més senzilla i més útil. Com es diu en català la mar de fons?

dijous, 18 de desembre del 2008

La paraula d'ahir

Bon dia a tothom,

La paraula d'ahir és baiard, encara que també es pot dir civera.

La d'avui, serveix per qualificar els objectes que per acció del pes que han de suportar, es deformen. De fet, com sabeu, totes les estructures que han de suportar pes, pateixen deformació naturalment i es torcen o es bomben, normalment de una manera difícil d'apreciar a simple vista.

Salutacions i bones festes.

dimecres, 17 de desembre del 2008

La paraula d'ahir

Música sis plau...

Aquesta és la entrada del bloc número 50!!!! Felicitats!

Bé, tornem a l'ordre...

La paraula d'ahir és 'barjola'. Avui us descriuré una menys difícil. Es refereix a una plataforma que es fa servir per transportar coses entre dues persones, i que consisteix en dos pals de la mateixa llargada y al mig una plataforma de roba (molt usada abans per portar malalts) o altres materials on es posa el que es vol portar. És famós el quadre de Pieter Brueghel el vell anomenat 'Les noces camperoles', on gaire bé en primer pla surt un estri d'aquests.

Bones festes


Bon dia a tothom,

Avui us porto aquesta imatge per desitjar-vos unes bones festes.

Pot ser no ho sembla, però no té cap tipus de missatge més que voler fer una imatge divertida amb una mica de gust al Nadal. 

Bones festes!!!

dimarts, 16 de desembre del 2008

La paraula d'ahir

Hola de nou,

la paraula d'ahir era buirac. Si busqueu al diccionari de l'enciclopèdia, veureu que serveix per donar nom a més coses, cap d'elles d'ús freqüent per la majoria de la gent.

I la de demà, difícil. Serveix per anomenar els cistells de vímet amb nansa. Comença per bar..., com barba.

Bé, espero que no us costi massa de trobar.

Petons.

dilluns, 15 de desembre del 2008

La paraula de divendres

Hola a tots,

La paraula de divendres és una d'aquelles que difícilment fareu servir, el mot és barnilla.

La que us proposo per demà és probablement tan inútil com aquesta, i dona nom als coixins que es posen els sastres al braç quan estan prenent mides per tenir a l'abast les agulles de cap, però també serveix per anomenar el lloc on els arquers porten les seves fletxes (que també es diu carcaix).

dijous, 11 de desembre del 2008

La paraula d'ahir...

Hola a tots,

la paraula d'ahir, com ja sé que l'heu trobat, és candela.

Demà no tindrem paraula del dia doncs surto de viatge, així que per dilluns us deixo una de més complicada. Com es diuen les tiges del paraigües (o de les cotilles)?

dimecres, 10 de desembre del 2008

La paraula d'ahir

La paraula d'ahir, com tots heu trobat, és sòmines.

Per demà una encara més senzilla. Per referir-nos al cilindre de cera amb un ble al mig que feiem servir per il·luminar fem servir la paraula espelma. Si llegiu la definició, veureu que hi ha una altra molt més acurada que comença per c i acaba amb a. Doncs aquesta és la que us heu de pensar...:-)

Fins demà.

dimarts, 9 de desembre del 2008

La paraula d'ahir

Bon dia,

la paraula d'ahir és 'cairó'. Curiós, si cerqueu al Google cairó, us sortiran una mà de entrades que es refereixen al cognom d'algú. I si cerqueu les imatges, també, tot i que trobareu una de la UPC on surt un cairó al costat d'una tova, per comparar.

Per demà us deixo una de fàcil, és una abreviació de somiatruites, i es fa servir per descriure una persona adormida, que cal espavilar.

Salutacions a tots.



dissabte, 6 de desembre del 2008

La paraula de divendres

Bon dia,

als que em llegiu regularment, us haig de demanar disculpes pel retard d'aquesta entrada, ahir vaig tenir molta feina i alguns problemes tècnics a casa (que estava de pega...) a banda de estar molt cansat. Però ja veieu que m'esmeno el més aviat possible.

La paraula d'ahir era güell. La pista era una mica poca solta, ja que només sabent la paraula es podia entendre, que no servia de res. Ara que sabeu la paraula, suposo que enteneu la pista, oi?

La paraula per dimarts vinent descriu una rajola quadrada de terra cuita. Curiosament aquesta mateixa paraula sense accent és el nom d'una capital d'un país africà (aquesta sí és una bona pista).

Salutacions i bon cap de setmana.

dijous, 4 de desembre del 2008

La paraula d'ahir

Hola a tots,

La paraula d'ahir és: pregon.

La paraula per demà descriu el xiscle dels porcs i altres animals. Està molt relacionada amb Gaudir, tot i que aquesta pista és tan rebuscada que crec no us ajudarà gens.

Bona sort.

Salutacions

El paper d'en Judes

A un altre entrada, una que parla dels manaments ("els dos manaments" del 2/12/2008), trobareu el que per a mi són els verins de la vida, i un d'ells dic que és la manca d'amor pels altres.

Com es pot estimar a algú que t'ha ofès greument, que t'ha pres quelcom important, que t'ha trencat la vida?

La única manera de resoldre aquest conflicte és adonar-se de que a la nostra vida necessitem de 'Judes' per avançar, per canviar allò que fem malament, per aprendre, i aquest paper li toca de fer a algú, que per altres persones fins i tot pot ser el millor (pels seus fills, per exemple).

Evidentment això ens porta a una conclusió, als judes de les nostres vides, els hi hem d'agrair el trist paper que els hi ha tocat fer.

Prendre's les coses d'aquesta manera, no és gens senzill, i la raó és que ja no podem descarregar-nos de les culpes de les coses que ens passen, no podem fer l'abocament de karma del que parla una altre entrada molt més antiga (del 6/11/2008).

La part positiva d'aquest canvi és que un cop arrelada aquesta idea, esdevenim molt més madurs, i més feliços. Trenquem amb moltes dependències malaltisses que tenim amb els altres, encara que només sigui per odiar-los i ens fem lliures.

Espero que us ajudi.

Salutacions.

dimecres, 3 de desembre del 2008

La paraula d'ahir

Bon dia a tothom,

com ja sabeu, la paraula d'ahir és 'borni'. Fàcil, oi?

Avui una senzilleta també i descriu una cosa fonda..., profunda, i també comença per la p.

Apa, fins demà!

dimarts, 2 de desembre del 2008

Els dos manaments

Hola a tots els que em llegiu..., als que no em llegiu també us saludo cordialment, però clar, no és el mateix.

Avui m'agradaria fer un comentari sobre els manaments que ens va deixar Crist, que, com ja sabeu, són: "Estimaràs a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a tu mateix".

No tinc els coneixements necessaris per discutir la veracitat ni la precisió del text aquest, però si m'agradaria explicar-vos què vol dir per a mi, perquè com suposo li ha passat a molta gent, la primera vegada que les sents aquestes paraules (o les llegeixes) no volen dir gaire.

Crec que els dos verins de les nostres vides són la manca de confiança en el futur i la manca d'amor per als altres. I això és per a mi, el que crec que volen dir els manaments.

Si estimes Déu, sabràs que Déu també t'estima, i per tant no has de témer res (el contrari del que faig la major part del temps, que sempre estic preocupat per una o altre cosa...) viure sense témer vol dir viure el moment, que és l'essència d'ésser viu.

Estimar al proïsme vol dir deixar-lo ser com ell vulgui (o hagi triat), sense jutjar, sense voler canviar res, i llavors, sense preocupacions inútils i sense deixar que el que fan els altres ens afecti, podem viure una vida plena i il·limitada.

Ja heu llegit o sentit això abans, oi? Sí, ja ho se, però penso que aquestes coses mai es repetiran prou vegades. A mi em costa molt que aquestes idees em traspuïn, i només la vegada aquella que estic prou receptiu m'arriben... i llavors, quan medito sobre el tema, m'adono de la de vegades que ho havia sentit i llegit i no m'havia calat. I per això escric, per si de cas, aquests és el teu moment, i també per veure si aconsegueixo amarar-me (la meva paraula preferida) d'aquestes idees i viure d'acord amb elles.

Abans d'acabar deixeu-me que us expliqui una història que no recordo on vaig llegir... probablement ho he fet més d'un cop. Un home puja al cim d'una muntanya fins que li arriba la il·luminació, el nirvana, i llavors, ple de joia baixa el poble per explicar-ho a tothom. Pel camí es troba una colla de borratxos, que no el deixen passar i comença a trasbalsar-se i s'adona de que ja ha perdut el seu estat i es torna cap el cim de la muntanya. Per a mi, aquesta història vol dir que la il·luminació en solitari és relativament senzilla d'abastar, és molt més difícil, conviure amb la gent. 

Petons a tothom.

La paraula d'ahir

Bon dia,

la paraula d'ahir, com ja sabeu, és guerxar (ho haig de dir, són les regles del joc).

La paraula que us proposo per demà és una mica més senzilla, crec. Com es diu de la persona (o animal) al que li manca un ull? Aquesta comença per b de botiga...:-)

Fins demà.

dilluns, 1 de desembre del 2008

La paraula de fa dos divendres!!!

Hola a tots,

manefla és la paraula que us vaig proposar fa dos divendres.

La paraula per demà és poc comuna, serveix per descriure el que li passa a un objecte pla (una porta, la tapa d'un llibre) quan afectat per la humitat o la sequera deixa de ser pla i es torça, normalment de les cantonades. Comença per la lletra g.

Fins demà.

dissabte, 22 de novembre del 2008

La paraula d'ahir

Avui he fet salat, ja som dissabte!!!

Bé la paraula de dijous és 'busca'. Com ja vaig explicar ahir, la setmana que ve no podré mantenir el bloc, us deixaré una darrera definició que resoldrem a la tornada l'1 de desembre.

Així que amb una setmana de marge, esbrineu com se li diu a un que es fica allà on ningú el demana, especialment quan és la vida dels altres.

Us desitjo una bona setmana i tornar-vos a veure a la tornada.

Fins aviat

dijous, 20 de novembre del 2008

Dibuix

Hola de nou,

avui us deixo un altre dibuix. Aquest no és gaire sofisticat, més aviat molt senzill. El vaig fer amb l'inkscape, per fer unes proves. Us recomano a tots els que us agradi dibuixar, especialment si no teniu gaire traça, que el proveu, és gratuït i molt útil.

La gràcia de l'Inkscape és que en comptes de dibuixar a traços, pots dibuixar iterativament, o sigui tires una línia, i després li pots anar donant forma fins que s'ajusti a allò que vols. Demana un temps de formació, però assumible i si us agrada dibuixar, fins i tot divertit!

Salutacions cordials.

La paraula d'ahir

Bon dia a tothom, o bona tarda...

La paraula d'ahir era molt curteta, només tres lletres, ble.

I per demà una paraula que té molts significats, jo la faig servir per anomenar les peces del rellotge que, normalment amb forma de fletxa o similar, marquen les hores, els minuts, etc. Però també serveix per anomenar la (normalment) fletxeta que surt a les pantalles dels ordinador per assenyalar on actuarà el ratolí o altre dispositiu.

Un petit comentari al marge..., la setmana que ve seré de viatge i no podré mantenir el bloc. Us prometo però tornar amb encara més ganes.

dimecres, 19 de novembre del 2008

La paraula d'ahir

Bon dia..., bé, els que em llegiu avui, més aviat bona nit, els altres... bon dia!!!

La paraula d'ahir és 'caramell', la d'avui anomena entre d'altres coses un floc de cabells que pengen i el cordó que hi ha al mig dels espelmes. Per cert, si cerqueu espelma al diccionari de la enciclopèdia, probablement us sorprendreu, ja que es refereix a un estri molt concret i no pas fet amb cera, el que normalment anomenem espelma és més correcte dir-li candela...

dimarts, 18 de novembre del 2008

La paraula del dia

Bon dia,

com ahir no vam posar cap paraula, no tenim primera part. Si que us donaré una paraula per demà, que és refereix als penjolls de glaç que es fan quan fa molt fred. Fàcil, oi?

dilluns, 17 de novembre del 2008

La paraula del dia

Bona nit,

avui, una mica més i faig salat. La paraula de divendres és vànova.

Avui us explicaré una mica això de la paraula del dia. Amb aquestes entrades no pretenc fer-vos saber el que sé de català, que no és per tirar-hi coets. La meva família no parlava el català, al cole estava prohibit, així que, tot i que alguna cosa sabia, fins que no vaig anar a la universitat no vaig tenir contacte de debò.

El 90% del meu català és autodidacta, per voluntat pròpia i per respecte a la meva terra. I el que més m'ha costat és trobar aquestes paraules (moltes vegades cercant la traducció d'un mot castellà) que al català de Barcelona no es fan servir.

L'objectiu dels texts, no es pas tant formar, com il·luminar, fer veure que el català és una llengua rica amb un vocabulari extens, que en molts casos coincideix amb el del castellà, però que moltes vegades té formes pròpies i fins i tot paraules que en castellà no existeixen, com 'seny' o 'plegar', tan útil a la feina:-)

Demà més.

Petons a tots.

divendres, 14 de novembre del 2008

Un lloro


Hola, aquí un dibuix d'un lloro que vaig fer. Sembla una pintura però està fet amb un programari directament sobre l'ordinador.

Crim i càstig

Hola!

recomano llegir abans la entrada d'ahir sobre els errors d'interpretació, ja que aquesta és una mica la continuació, i és que una nit de reflexió dona per moltes coses...:-)

Durant tota la meva vida he pensat que després de les errades venien els càstigs, i ahir, mentre reprenia el tema de les interpretacions, m'he adonat de que no és ni ha estat mai així.

La nostra cultura té una influencia molt important de la jueva, degut principalment a la Bíblia, a la part que el Cristianisme comparteix amb el judaisme. I tot i que Crist va parlar d'un Déu diferent, que estima i entén, dins de la religió van quedar moltes referències al Déu intolerant i venjatiu dels jueus, les principals: l'infern i el judici.

Si en lloc de veure les coses negatives que passen a la teva vida com a desgracies, les veus com a oportunitats, de sobte, el que semblaven càstigs, són benediccions que rebem per adonar-nos de les coses que hem de millorar per viure les nostres vides plenament.

Encara tinc unes quantes coses a dir sobre el tema, però m'estimo més no buidar el pap d'una tacada, ja que entenc que aquest temes són dolorosos, i no vull ofendre ningú.

La paraula d'ahir

Bon dia,

La paraula d'ahir, com tothom ha sabut de seguida és presa, presa de xocolata.

La paraula pel proper dilluns és del mateix estil, una paraula que fem servir en comptes d'una altra. Aquesta vol dir cobrellit, o així és com la fem servir a casa, si mireu el diccionari de la enciclopèdia, diu que ha de ser gruixuda i tenir un serrell.

dijous, 13 de novembre del 2008

Els errors d'interpretació

Bon dia,

fa poc vaig tornar a veure una pel·lícula del Frank Capra, que en Espanyol es diu 'Vive como quieras'.

No us avorriré explicant-vos l'argument, que segurament ja coneixeu i si no és fàcil de trobar i val la pena, però si que us avorriré explicant-vos que vaig interpretar equivocadament la primera vegada que la vaig veure i que aquesta vegada, sense recordar què havia de passar, vaig re-interpretar, penso que ara correctament. Ja us ho diré d'aquí a uns anys.

El argument va d'una família que viu fent el que volen (literalment) que tenen una filla que s'enamora del fill d'un banquer. La noia vol que els pares del noi coneguin la seva família, per evitar sorpreses, i el noi amb tota la bona fe, porta als seus pares un dia abans de lo acordat perquè tinguin l'oportunitat de conèixer la família sense tant de formalisme, d'una manera més natural.

El problema és que la tibantor dels seus pares fa impossible qualsevol tipus d'acostament, tot es complica i la noia ho engega tot i marxa.

La meva primera interpretació va ser pensar, com clarament li passa al protagonista, l'has cagada!!! i sentir-me malament. Ara, amb molts més anys a l'esquena, vaig veure clar, que això que va passar (i que al final acaba bé) era la única manera de resoldre el conflicte entre famílies, i per tant que va fer molta sort, el problema és que quan et passa això no tens perspectiva per avaluar la situació i només et queda pensar... l'has cagat...

No us dic això perquè torneu a mirar la pel·li, això aplica a la vida en general, interpretem erròniament el que ens passa i ens donem les culpes de coses que estant totalment fora del nostre abast, i el que semblava una bona idea, es pot convertir en un infern, però no pas per culpa nostra, amb tota certesa, el camí és el correcte, només que diferent del que ens esperàvem.

A la pel·lícula, aquesta crisi serveix al protagonista per replantejar-se la vida, i prendre el control, no pas conscientment, però ho fa, i llavors tot s'arregla. Meravellós. Tan de bo hi hagués moltes més pel·lícules com aquesta...

La paraula d'ahir

La paraula d'ahir, com ja sabeu, és osca.

La paraula per demà és molt senzilla, i vol dir moltes altres coses. A casa la fem servir per parlar d'una rajola de xocolata sencera, però al diccionari diu que és cada una de les peces marcades a sobre de la rajola per que es pugui tallar més fàcilment (també he trobat un comentari sobre dos quadrats de mitja unça, però no m'ha quedat massa clar).

dimecres, 12 de novembre del 2008

Timoner

Aquest és un dibuix amb bolígraf que vaig fer a corre-cuita a la feina, però em va agradar molt. A més em recorda a un amic meu que fa temps que no veig (no és mariner).

La paraula d'ahir

Maluc, aquesta és la paraula d'ahir, i molt bon dia a tothom.

La paraula d'avui té molts significats, però el que vull fer servir es refereix als buits que es fan als talls de les eines quan per accident topem amb quelcom massa dur.

dimarts, 11 de novembre del 2008

Dibuix: direcció informàtica


Bon dia,

de tant en tant faig algun dibuix. Aquí va un...

Es diu 'direcció informàtica', l'original és un dibuix amb bolígraf que vaig fer per la portada d'un curs sobre coses tècniques que un director d'informàtica ha de saber.

La paraula d'ahir

Bon dia a tothom,

La paraula d'ahir és 'somera'. I per demà una nova d'anatomia, és el nom d'un os (no confondre amb ós, animal plantígrad). L'os del que parlem uneix l'espinada i els fèmurs. Com és diu?

dilluns, 10 de novembre del 2008

La paraula de divendres

Hola a tots,

estava llegint el que vaig escriure divendres i ho he trobat molt difícil.

La paraula vol dir una cosa que queda desaparellada quan fem grups, per la raó que sigui. Dir que això és sinònim de rònec és portar les coses a un extrem molt llunyà.

Així que el primer que faré avui es demanar-vos perdó. Amb aquesta nova explicació ja ho se que tots ja la teniu al cap. El mot és 'escadusser'.

Per demà una de ben senzilla, com sabeu en català hi ha un mot per anomenar la 'dona' de l'ase, quin és?

dijous, 6 de novembre del 2008

La paraula d'ahir

Bon dia,

Us recordo que la paraula d'ahir, no és d'ahir, es del dia abans, i es referia als noms de les potes dels mobles, que es diuen petges, i no potes.

La paraula per dilluns és una paraula que hauria de ser més comuna del que és. Rònec, encara se sent, sobre tot parlant d'un lloc deixat o ruïnós. Rònec també es diu de quelcom que és sol sense acompanyament, doncs la paraula que heu de trobar per dilluns és sinònim d'aquests significat de rònec.

abocament de Karma

Bon dia,


estic tornant a llegir "Lila" de Robert Maynard Pirsig (em fa l'efecte que no hi ha traducció a la nostra llengua). Estic arribant al final, i parla del que anomena "Karma dump", abocament de karma.


El abocament de karma és un procés normal a la nostra societat on culpem de les coses que ens pasen a terceres persones, amb la qualcosa delegem la responsabilitat en persones que de fet no tenen la culpa de res i que no faran res per arreglar el nostre problema. Un cercle viciós.


La paraula d'ahir

Bon dia,

La paraula d'ahir és artell, la d'avui ja la sabeu (mireu 'la paraula d'ahir' d'ahir)

Petons a tots

dimecres, 5 de novembre del 2008

La paraula d'ahir

Bon dia,

La paraula d'ahir, com tots sabíeu, és màrfega, que originalment era un sac ple de palla.

La paraula per demà dona nom a una part del cos humà, més concretament a les articulacions dels dits (sí els de les mans i els dels peus).

Per als que us costa més de recordar les paraules, us diré també la de demà passat. Els mobles no tenen potes, ni cames, com es diuen doncs les parts aquestes que arriben al terra i que si fossin més curtes farien que es quedes volant per l'aire?

dilluns, 3 de novembre del 2008

La paraula d'ahir

Bon dia,

La paraula d'ahir era bardaix. Que no l'havíeu sentit mai, doncs justament per això tenim aquestes entrades!

La d'avui, que sí podeu fer servir a casa davant dels nens, es fa servir per anomenar la mena de matalassos que s'utilitzen per dormir a sota del sac de dormir. Avui us donaré una pista, no pas perquè la paraula sigui particularment difícil; les tres primeres lletres de la paraula fan una paraula molt comuna, d'aquelles que sap tothom, que es refereix a una gran extensió d'aigua salada.

Arreglant el món

Bon dia,

fa uns dies, mentre anava pel carrer amb les dues mans ocupades, vaig trepitjar una tifa de gos.

Després d'un petit vol a baixa alçada, vaig aterrar sobre la calçada, i vaig trencar el que duia a les mans.

Una de les coses en les que crec (crec no de creure, crec de saber i no poder demostrar fàcilment) és que res no passa sense motiu, així que el primer que vaig fer va ser revisar els meus pensaments del moment abans de la caiguda.

I el que pensava era en com és de poc apropiat travessar els carrers fora de la zona senyalada, mentre observava una altra persona que ho feia metre jo anava resseguint els xamfrans i travessant pels passos de vianants.

Tant de bo que les reaccions associades als nostres errors fossin sempre tan directes. Tot i que pot ser va haver un temps en que ho eren.

La paraula de divendres

Bon dia a tothom,

calmeu els nervis, ja ha arribat la solució. Divendres feia un dia rúfol a Barcelona, també ho va fer dissabte i diumenge. Avui, no.

Aneu amb el cotxe, i un poca-solta us talla de ple, heu de clavar els frens, i us venen ganes de cridar...

La paraula que feu servir, tot i que parla d'orientacions sexuals, és sinònim de sodomita, no cerca la exactitud, tant us fa si ho és com si no, només demostrar que el seu comportament us ha encès de ràbia... ¿quina fareu servir?

divendres, 31 d’octubre del 2008

La paraula d'ahir

Bon dia,

la solució a la paraula d'ahir és penell.

La definició de la paraula d'avui és: qualificatiu que es fa servir per un dia gris que amenaça tempesta, com avui a Barcelona...

dijous, 30 d’octubre del 2008

La paraula d'ahir

Bon dia!

La paraula d'ahir és bardissa. Una bardissa és una tanca feta amb arbusts (té altres significats també).

La paraula de demà és una màquina que es posa a les teulades i que serveix per saber d'on bufa el vent. Ja no es fa servir gaire, però encara queden molts a les masies i cases de camp.

El premi, el mateix d'ahir.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Adivinanza

¿Qué carta de amor
con oro se escribe,
con plata se envuelve
y salchichón aparece
en medio de los 'papeles'?

La paraula del dia

Després d'una nodrida enquesta popular, hem aprovat canviar el format de la secció. D'ara en endavant, en lloc d'una paraula, posaré una definició i la paraula vindrà al dia següent.

Avui comencem, però us donaré una darrera paraula del dia en format antic, una fàcil. El examen de femtes, orina o sang es diu unA anàlisi. Si tots sabem la paraula però equivoquem el gènere.

Per demà la solució a: Tanca feta amb arbusts.

Al primer que l'encerti li envio un dibuix dedicat.

Petons a tots.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

La paraula del dia

El mot que he triat per avui (els trio aleatòriament, normalment per alguna cosa que he sentit o llegit) és esmussar, que vol dir fer menys tallant una eina de tall, el contrari d'esmolar.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

La paraula del dia

Bon dia,

La paraula que he triat per avui és Còdol. Un còdol és un roc que a força d'anar a rodolons empés per l'aigua d'un riu es va arrodonint i suavitzant

divendres, 24 d’octubre del 2008

Què tinc al cap?

Bon dia,

fa un temps que miro de mantenir atenció sobre els pensaments que em passen pel cap, i caram!, fa fàstic.

Després d'un temps de fer-ho (auditar els pensaments)  m'he adonat de que automàticament vaig pensant coses negatives, i em costa molt canviar aquest tarannà, de tant automàtic que és.

Si mireu una mica la literatura o cursos sobre el canvi, una de els primeres coses que trobareu és que ningú canvia perquè sí, quelcom ha de fer mal, i aquest és el motor del canvi. I jo sé quin és el mal que en fan els pensaments negatius, però el tinc tant assumit..., que no respresenta cap motivació per millorar.

La paraula del dia 24 d'octubre de 2008

Bon dia,


Cada dia miraré de posar una paraula nova amb la seva definició. Avui... 'rost'


Rost és un adjectiu, vol dir que fa pendent. Un carrer rost

Qualitat a la japonesa

Bon dia,

per forjar un sabre japonés, una catana, el forjador es prepara amb meditació i es vesteix de blanc. Tot el procés és una cerimonia.

La vida. Manual d'instruccions

Bon dia.

Algun cop he trobat gent que es queixava de que la vida no ve amb un manual d'instruccions.

La vida VE amb manual d'instruccions, i porta un director que et va marcant el camí. El que no fem és seguir aquestes instruccions.

Pensem que les coses que ens passen passen per atzar, i no res passa mai per atzar, tot obeeix a un pla, que no està escrit, que canvia segons canviem nosaltres, però que si ens entossudim en comportar-nos i pensar d'una certa manera, Déu n'hi do lo clar i català que és.

De fet, a la nostra cultura, hi ha expressions que ho deixen clar, "Déu té un bastó que pega sense fer remor" és un exemple, en castellà diuen "Què he fet jo per merèixer això". El problema d'aquests missatges és que només fan èmfasi a la part negativa, i no és així, les coses bones que ens passen també tenen el seu motiu.

De fet, aquests és el contingut d'aquests bloc, per explicar això el vaig començar, i tot i que tot això ja s'ha dit moltes vegades, tinc molt clar que mai es dirà prou.

Abans d'acabar, un advertiment. Aquest és un camí feixuc, i algunes vegades pensareu... perquè no vaig agafar la píndola blava (el text està en anglès, però qui no sap anglès avui dia)?


dijous, 23 d’octubre del 2008

Treure partit dels desavantatges

Aquest és un missatge pels que ens afaitem cada dia.

Després de provar moltes coses, he trobat el sistema que més m'agrada. M'afaito amb una maquineta de les de tota la vida, amb fulles d'un sol ús, és la solució més ecològica, més econòmica i la que apura millor sense els riscos de la navalla d'afaitar que vaig fer servir molts anys però que és massa perillosa. Una maquineta val menys de 10€ i una càrrega de fulles uns 3€ (hi ha una marca molt barata que encara embolica les fulles amb paper, la solució més ecològica, però costa de trobar). Cada càrrega porta cinc fulles i duren al menys una setmana (jo les faig servir més temps) cadascuna.

Per poder afaitar-se bé amb una maquineta cal fer servir un bon sabó.

He trobat un sabó excel·lent, els Rolls-Royce dels sabons d'afaitar. És més car que els altres (sobre els 6€), però un tub de pasta em dura mig any i una tassa...no ho se dir, acabo de començar-ne una i crec que em durarà encara més que el sabó en tub. Fa una bromera d'una suavitat increïble, i és mentolat, molt refrescant. Ve d'Itàlia, de Florència.

Si fas servir el sabó en tub t'has de mullar la cara (o fer la bromera a banda, com fan els barbers). Amb una tassa, fas la bromera a la tassa, amb la brotxa només sucada amb aigua i espolsada, i desprès, si cal, la vas sucant de tant per humitejar la escuma. Els mateixos que importen el sabó, una gent de València, fan les brotxes. Jo en tinc una de pel de teixó que va perfecta. Tampoc és barata, però pot durar tota la vida...

Així, he convertit el tràngol d'afaitar-me cada matí, jo ho faig fins i tot els caps de setmana, en un petit plaer, i fer-ho així no pren més temps que amb una màquina d'afaitar elèctrica o els esprais.
Tot plegat vol dir que a banda de l'aigua calenta, afaitar-me em costa uns dos euros al mes amb productes de primera qualitat.

No m'agrada dir marques, i per això he fet l'esforç d'escriure sense esmentar-les, però si voleu saber-les, ja us ho diré

Endevinalla

Quina és la carta d'amor,
que s'escriu amb lletres d'or,
s'embolica amb argent i
en mig de les paraules
trobes talls de botifarra?