Bon dia,
fa uns dies, mentre anava pel carrer amb les dues mans ocupades, vaig trepitjar una tifa de gos.
Després d'un petit vol a baixa alçada, vaig aterrar sobre la calçada, i vaig trencar el que duia a les mans.
Una de les coses en les que crec (crec no de creure, crec de saber i no poder demostrar fàcilment) és que res no passa sense motiu, així que el primer que vaig fer va ser revisar els meus pensaments del moment abans de la caiguda.
I el que pensava era en com és de poc apropiat travessar els carrers fora de la zona senyalada, mentre observava una altra persona que ho feia metre jo anava resseguint els xamfrans i travessant pels passos de vianants.
Tant de bo que les reaccions associades als nostres errors fossin sempre tan directes. Tot i que pot ser va haver un temps en que ho eren.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada