avui, una mica més i faig salat. La paraula de divendres és vànova.
Avui us explicaré una mica això de la paraula del dia. Amb aquestes entrades no pretenc fer-vos saber el que sé de català, que no és per tirar-hi coets. La meva família no parlava el català, al cole estava prohibit, així que, tot i que alguna cosa sabia, fins que no vaig anar a la universitat no vaig tenir contacte de debò.
El 90% del meu català és autodidacta, per voluntat pròpia i per respecte a la meva terra. I el que més m'ha costat és trobar aquestes paraules (moltes vegades cercant la traducció d'un mot castellà) que al català de Barcelona no es fan servir.
L'objectiu dels texts, no es pas tant formar, com il·luminar, fer veure que el català és una llengua rica amb un vocabulari extens, que en molts casos coincideix amb el del castellà, però que moltes vegades té formes pròpies i fins i tot paraules que en castellà no existeixen, com 'seny' o 'plegar', tan útil a la feina:-)
Demà més.
Petons a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada