Hobert els diumenges

Hobert els diumenges

Què t' ofèn més d'aquesta frase?

Sobre el coaching (dedicat a en Paco Bailac)

Bon dia,

Fa uns anys era radicalment contrari a les traduccions de neologismes (de fet la paraula correcta és barbarismes), ja no. No crec que tingui sentit que la gent miri de dir correctament 'Guitar Hero' (un joc de música per la PS2) o 'Dungeon Siege' (un joc de Microsoft), i per dir-ho malament, millor fer servir una paraula més nostra. Si consulteu al TermCat, coaching (la entrada que parla de treball i recursos humans) el tradueixen per entrenament. Jo en aquest text li diré coaching, però.

Primer vull agrair a en Paco el detall de compartir un missatge amb nosaltres i després vull felicitar-lo pel seu bloc, m'ha semblat un plantejament molt original i creatiu la manera de presentar les entrades.

I referent al coaching, hi crec, crec que és necessari a totes les etapes de la nostra vida i que és un rol que amb més o menys gràcia fem tots amb els altres (el proïsme, recordeu?), però està clar que és molt més profitós si és fa sistemàticament amb un professional.

Per a mi, el coach del nostre temps és el Stephen Covey. He llegit els seus llibres del hàbits, i alguna cosa més, i he aprés moltes coses d'ell. La meva frase preferida, és aquella que diu que 'entre l'estímul i la resposta hi ha un espai. En aquest espai hi ha el nostre poder de triar la nostra resposta. A la nostra resposta trobem el nostre creixement i llibertat' que tot i que és de'n Viktor Frankl, és en Covey qui la ha popularitzada.

Un comentari més sobre el tema. Normalment, quan parlem de coaching parlem de eficiència i lideratge, i està bé fer-ho així, però penso que el que perseguim, el que volem, el que ens ajudaria de debò és parlar de felicitat i els obstacles que ens posem nosaltres mateixos per assolir-la. Crec que una persona feliç és eficient i líder natural. Ens trobem però que és més realista intentar millorar en eficiència i lideratge que parlar de felicitat que és una feina molt feixuga.

Penso que les persones malentenem fets i creem frustracions que ens porten a conductes lleugerament suïcides, com beure o menjar massa, prendre drogues, etc. que al seu torn, quan recuperem el seny, incrementen la frustració en una espiral auto-destructiva. La cerca de la felicitat és la sortida d'aquest laberint, i per trobar-la, la única manera és esmicolar la imatge que tenim de nosaltres mateixos que fem servir per interpretar la vida, per poder veure la vida amb nous ulls.

No he pensat de escriure en castellà, i no m'he adonat fins ara que anava a acomiadar-me.

Otra vez gracias por tu mensaje, Paco. Perdona el instrusismo, yo de coaching se lo que he oido, que es poco, pero ya sabes aquello de la osadía de la ignorancia...

Saludos a todos. Un abrazo Paco.

Pan para hoy, hambre para mañana

Divendres vaig veure per la tele que algú es queixava de la manca de persones amb un perfil tècnic al país.

Jo ja tinc més de cinquanta, i he vist moltes coses. Fa uns trenta anys o més, les enginyeres, eren perfils ben pagats i mimats a les empreses.

Les coses han canviat molt, però. De mica en mica es va anar desplaçant l'interès i per tant els bons salaris cap a la part de vendes. A les vendes hi ha els guanys ràpids, podem tenir productes no tan bons, pagar salaris ridículs a les enginyeres, que si tenim bones venedores, elles ho vendran tot.

I es que hem tingut unes dècades on la cultura del guany ràpid ha estat dominant el món empresarial. Un exemple famós: al 1987 American Airlines va estalviar 40.000 dòlars traient una oliva de cada dinar que servia a primera classe. Pot ser no penseu com jo, però jo trobo que és un error estratègic greu, sobre tot si aquest 40.000 dòlars no es fan servir per millorar algun servei o reduir el preu d'algun bitllet. No es pot matar tot el que es gras.

Formar una enginyera costa diners, però més important que els diners és el sacrifici de les persones que dediquen un seguit d'anys a estudiar en lloc d'anar a ballar o jugar a la consola de jocs, i tot per obtenir què? Un salari que amb prou feines serveix per tirar endavant la família.

Dons aquest és el resultat, senyors, no hi ha enginyeres, i és just i normal que així sigui. Estem pagant les cultures dels guanys fàcils, dels yuppies i altres idees genials que han dominat les empreses aquests últims anys. Com diu el refrany castellà, 'pan para hoy, hambre para mañana'.

Salutacions a tothom.

Recomanacions

Hola un altre cop.

Una recomanació. Fa uns dies que vaig trobar aquesta plana web a la que em vaig subscriure, es diu RodaMots - Cada dia un mot, i està molt bé.

Salutacions a tots i aquesta vegada molt particularment a la gent de RodaMots.

La endevinalla de la setmana

Bon dia,

aquest és el nou format que us vaig prometre fa uns dies. En lloc d'una definició faré servir una endevinalla per donar unes quantes pistes sobre la paraula que us proposo. Aquí va la primera.

Un guant amb dos dits, un de gros i un de monstruós. Què és?

La paraula de dijous

Bon dia!!

sento molt haver fallat divendres, però vaig agafar una calipàndria que em va enviar de pet al llit.

Avui, per començar us donaré la solució a la paraula de dijous..., que és terròs. I també us comunicaré un canvi de plantejament: en lloc de donar una paraula per endevinar cada dia, i si ningú s'oposa, proposo fer una endevinalla cada setmana, fins i tot fent servir paraules ja utilitzades a la paraula del dia...

Espero els vostres comentaris..., o calleu per sempre més.

Salutacions cordials.

La paraula d'ahir

La paraula d'ahir és gec... i porta un gec, catacric, catacrec, un gec d'astracan pelut... en homenatge a la Guillermina Motta.

Per demà una paraula que vol dir a banda de un tros de terra compacta, el cubs aquells de sucre que es poden deixar sucar de cafè, i que fa molt anys es feien servir per administrar algunes vacunes.

Les tres opcions

Bon dia,

de tant en tant em ve la urgència d'escriure una entrada al bloc, per alguna cosa que em passa pel cap. Malauradament, la major part del temps això em passa al matí i a la tarda/nit, quan tinc més temps, ja no queda res...:-(

Avui no és el cas. Recentment, pensant sobre els meus pensaments (quelcom que sembla ser que només podem fer els éssers humans) vaig arribar a la conclusió que davant un succés desagradable de la vida, tenim tres reaccions:

- Donar-li la culpa a un altre. Si en Manel no em paga un deute (o m'ofèn, o m'estomaca, o qualsevol altra cosa), m'enfado amb ell. Sembla una reacció lògica, però només perquè estem acostumats a veure-ho així. Si poguéssim veure les coses des de fora, reflexionar amb fredor, veuríem que aquesta reacció no és més que un parany per a nosaltres, que ens fa esclaus; primer dels altres, que poden manipular el nostre estat d'ànim i les nostres reaccions com si fóssim titelles, i després víctimes dels canvis de la vida, ja que perdem el control, el cedim gairebé sense adonar-nos, i llavors la vida es converteix en una lluita constant per retrobar el control que hem perdut, mirant de preveure totes les coses dolentes que ens poden passar.

- Donar-li la culpa a sant Pere (o a santa Rita o als pares, o als amics, etc.) de qualsevol cosa que ens passa. Una bona manera de caure en aquest parany és primer demanar ajuda per passar un tràngol, i si no el passem, doncs ja no és culpa nostra... No és molt diferent de la primera opció, i penso que provoca els mateixos resultats, pèrdua de control de les nostres vides.

- La tercera és assumir que si en Manel ens ha fotut una mà d'hòsties, sense cap provocació, és per quelcom relacionat amb la nostra vida. Ja sé que sembla esbojarrat, però no parlo de donar-nos la culpa de que hagi passat això, senzillament, no prendre partit en contra d'en Manel. Una vegada vaig llegir quelcom semblant a "Davant de qualsevol circumstància les persones trien sempre fer allò que els hi sembla millor en aquell moment" (i que pot ser l'única opció que són capaços de veure, afegeixo). És cert que algunes persones, que han perdut el control de les seves vides, de vegades trien emprenyar els altres, però digueu-me si coneixeu algú més digne de compassió?

Per aquells que s'estiguin fent aquesta pregunta, la resposta és no, jo no soc capaç de fer-ho sempre, ni tan sols la major part de les vegades. Aquest és el meu camí de millora, i vull compartir-ho amb vosaltres, però no puc ni vull ser profeta de res.

Si algú té alguna idea sobre el tema, o el tema li suggereix alguna idea, o vol ampliar, o millorar, o puntualitzar..., serà molt benvinguda.

La darrera paraula de l'any passat

Hola a tots,

espero que tot hagi anat bé, que hàgiu gaudit de les festes i que si rebeu regals aquest dies, que hagin estat del vostre grat.

La paraula de l'any passat, la darrera que vàrem proposar era atupada.

La paraula jaqueta és perfectament correcta en català. També ho és caçadora, però hi ha una paraula de tres lletres, que no surt a la viquipèdia, que és la que us vull proposar per demà.

Fins llavors.