Pan para hoy, hambre para mañana

Divendres vaig veure per la tele que algú es queixava de la manca de persones amb un perfil tècnic al país.

Jo ja tinc més de cinquanta, i he vist moltes coses. Fa uns trenta anys o més, les enginyeres, eren perfils ben pagats i mimats a les empreses.

Les coses han canviat molt, però. De mica en mica es va anar desplaçant l'interès i per tant els bons salaris cap a la part de vendes. A les vendes hi ha els guanys ràpids, podem tenir productes no tan bons, pagar salaris ridículs a les enginyeres, que si tenim bones venedores, elles ho vendran tot.

I es que hem tingut unes dècades on la cultura del guany ràpid ha estat dominant el món empresarial. Un exemple famós: al 1987 American Airlines va estalviar 40.000 dòlars traient una oliva de cada dinar que servia a primera classe. Pot ser no penseu com jo, però jo trobo que és un error estratègic greu, sobre tot si aquest 40.000 dòlars no es fan servir per millorar algun servei o reduir el preu d'algun bitllet. No es pot matar tot el que es gras.

Formar una enginyera costa diners, però més important que els diners és el sacrifici de les persones que dediquen un seguit d'anys a estudiar en lloc d'anar a ballar o jugar a la consola de jocs, i tot per obtenir què? Un salari que amb prou feines serveix per tirar endavant la família.

Dons aquest és el resultat, senyors, no hi ha enginyeres, i és just i normal que així sigui. Estem pagant les cultures dels guanys fàcils, dels yuppies i altres idees genials que han dominat les empreses aquests últims anys. Com diu el refrany castellà, 'pan para hoy, hambre para mañana'.

Salutacions a tothom.