La paraula d'ahir

Bon dia,

la solució a la paraula d'ahir és penell.

La definició de la paraula d'avui és: qualificatiu que es fa servir per un dia gris que amenaça tempesta, com avui a Barcelona...

La paraula d'ahir

Bon dia!

La paraula d'ahir és bardissa. Una bardissa és una tanca feta amb arbusts (té altres significats també).

La paraula de demà és una màquina que es posa a les teulades i que serveix per saber d'on bufa el vent. Ja no es fa servir gaire, però encara queden molts a les masies i cases de camp.

El premi, el mateix d'ahir.

Adivinanza

¿Qué carta de amor
con oro se escribe,
con plata se envuelve
y salchichón aparece
en medio de los 'papeles'?

La paraula del dia

Després d'una nodrida enquesta popular, hem aprovat canviar el format de la secció. D'ara en endavant, en lloc d'una paraula, posaré una definició i la paraula vindrà al dia següent.

Avui comencem, però us donaré una darrera paraula del dia en format antic, una fàcil. El examen de femtes, orina o sang es diu unA anàlisi. Si tots sabem la paraula però equivoquem el gènere.

Per demà la solució a: Tanca feta amb arbusts.

Al primer que l'encerti li envio un dibuix dedicat.

Petons a tots.

La paraula del dia

El mot que he triat per avui (els trio aleatòriament, normalment per alguna cosa que he sentit o llegit) és esmussar, que vol dir fer menys tallant una eina de tall, el contrari d'esmolar.

La paraula del dia

Bon dia,

La paraula que he triat per avui és Còdol. Un còdol és un roc que a força d'anar a rodolons empés per l'aigua d'un riu es va arrodonint i suavitzant

Què tinc al cap?

Bon dia,

fa un temps que miro de mantenir atenció sobre els pensaments que em passen pel cap, i caram!, fa fàstic.

Després d'un temps de fer-ho (auditar els pensaments)  m'he adonat de que automàticament vaig pensant coses negatives, i em costa molt canviar aquest tarannà, de tant automàtic que és.

Si mireu una mica la literatura o cursos sobre el canvi, una de els primeres coses que trobareu és que ningú canvia perquè sí, quelcom ha de fer mal, i aquest és el motor del canvi. I jo sé quin és el mal que en fan els pensaments negatius, però el tinc tant assumit..., que no respresenta cap motivació per millorar.

La paraula del dia 24 d'octubre de 2008

Bon dia,

Cada dia miraré de posar una paraula nova amb la seva definició. Avui... 'rost'

Rost és un adjectiu, vol dir que fa pendent. Un carrer rost

Qualitat a la japonesa

Bon dia,

per forjar un sabre japonés, una catana, el forjador es prepara amb meditació i es vesteix de blanc. Tot el procés és una cerimonia.

La vida. Manual d'instruccions

Bon dia.

Algun cop he trobat gent que es queixava de que la vida no ve amb un manual d'instruccions.

La vida VE amb manual d'instruccions, i porta un director que et va marcant el camí. El que no fem és seguir aquestes instruccions.

Pensem que les coses que ens passen passen per atzar, i no res passa mai per atzar, tot obeeix a un pla, que no està escrit, que canvia segons canviem nosaltres, però que si ens entossudim en comportar-nos i pensar d'una certa manera, Déu n'hi do lo clar i català que és.

De fet, a la nostra cultura, hi ha expressions que ho deixen clar, "Déu té un bastó que pega sense fer remor" és un exemple, en castellà diuen "Què he fet jo per merèixer això". El problema d'aquests missatges és que només fan èmfasi a la part negativa, i no és així, les coses bones que ens passen també tenen el seu motiu.

De fet, aquests és el contingut d'aquests bloc, per explicar això el vaig començar, i tot i que tot això ja s'ha dit moltes vegades, tinc molt clar que mai es dirà prou.

Abans d'acabar, un advertiment. Aquest és un camí feixuc, i algunes vegades pensareu... perquè no vaig agafar la píndola blava (el text està en anglès, però qui no sap anglès avui dia)?

Treure partit dels desavantatges

Aquest és un missatge pels que ens afaitem cada dia.

Després de provar moltes coses, he trobat el sistema que més m'agrada. M'afaito amb una maquineta de les de tota la vida, amb fulles d'un sol ús, és la solució més ecològica, més econòmica i la que apura millor sense els riscos de la navalla d'afaitar que vaig fer servir molts anys però que és massa perillosa. Una maquineta val menys de 10€ i una càrrega de fulles uns 3€ (hi ha una marca molt barata que encara embolica les fulles amb paper, la solució més ecològica, però costa de trobar). Cada càrrega porta cinc fulles i duren al menys una setmana (jo les faig servir més temps) cadascuna.

Per poder afaitar-se bé amb una maquineta cal fer servir un bon sabó.

He trobat un sabó excel·lent, els Rolls-Royce dels sabons d'afaitar. És més car que els altres (sobre els 6€), però un tub de pasta em dura mig any i una tassa...no ho se dir, acabo de començar-ne una i crec que em durarà encara més que el sabó en tub. Fa una bromera d'una suavitat increïble, i és mentolat, molt refrescant. Ve d'Itàlia, de Florència.

Si fas servir el sabó en tub t'has de mullar la cara (o fer la bromera a banda, com fan els barbers). Amb una tassa, fas la bromera a la tassa, amb la brotxa només sucada amb aigua i espolsada, i desprès, si cal, la vas sucant de tant per humitejar la escuma. Els mateixos que importen el sabó, una gent de València, fan les brotxes. Jo en tinc una de pel de teixó que va perfecta. Tampoc és barata, però pot durar tota la vida...

Així, he convertit el tràngol d'afaitar-me cada matí, jo ho faig fins i tot els caps de setmana, en un petit plaer, i fer-ho així no pren més temps que amb una màquina d'afaitar elèctrica o els esprais.

Tot plegat vol dir que a banda de l'aigua calenta, afaitar-me em costa uns dos euros al mes amb productes de primera qualitat.

No m'agrada dir marques, i per això he fet l'esforç d'escriure sense esmentar-les, però si voleu saber-les, ja us ho diré

Endevinalla

Quina és la carta d'amor,

que s'escriu amb lletres d'or,

s'embolica amb argent i

en mig de les paraules

trobes talls de botifarra?