Després de provar moltes coses, he trobat el sistema que més m'agrada. M'afaito amb una maquineta de les de tota la vida, amb fulles d'un sol ús, és la solució més ecològica, més econòmica i la que apura millor sense els riscos de la navalla d'afaitar que vaig fer servir molts anys però que és massa perillosa. Una maquineta val menys de 10€ i una càrrega de fulles uns 3€ (hi ha una marca molt barata que encara embolica les fulles amb paper, la solució més ecològica, però costa de trobar). Cada càrrega porta cinc fulles i duren al menys una setmana (jo les faig servir més temps) cadascuna.
Per poder afaitar-se bé amb una maquineta cal fer servir un bon sabó.
He trobat un sabó excel·lent, els Rolls-Royce dels sabons d'afaitar. És més car que els altres (sobre els 6€), però un tub de pasta em dura mig any i una tassa...no ho se dir, acabo de començar-ne una i crec que em durarà encara més que el sabó en tub. Fa una bromera d'una suavitat increïble, i és mentolat, molt refrescant. Ve d'Itàlia, de Florència.
Si fas servir el sabó en tub t'has de mullar la cara (o fer la bromera a banda, com fan els barbers). Amb una tassa, fas la bromera a la tassa, amb la brotxa només sucada amb aigua i espolsada, i desprès, si cal, la vas sucant de tant per humitejar la escuma. Els mateixos que importen el sabó, una gent de València, fan les brotxes. Jo en tinc una de pel de teixó que va perfecta. Tampoc és barata, però pot durar tota la vida...
Així, he convertit el tràngol d'afaitar-me cada matí, jo ho faig fins i tot els caps de setmana, en un petit plaer, i fer-ho així no pren més temps que amb una màquina d'afaitar elèctrica o els esprais.
Tot plegat vol dir que a banda de l'aigua calenta, afaitar-me em costa uns dos euros al mes amb productes de primera qualitat.
No m'agrada dir marques, i per això he fet l'esforç d'escriure sense esmentar-les, però si voleu saber-les, ja us ho diré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada