Algun cop he trobat gent que es queixava de que la vida no ve amb un manual d'instruccions.
La vida VE amb manual d'instruccions, i porta un director que et va marcant el camí. El que no fem és seguir aquestes instruccions.
Pensem que les coses que ens passen passen per atzar, i no res passa mai per atzar, tot obeeix a un pla, que no està escrit, que canvia segons canviem nosaltres, però que si ens entossudim en comportar-nos i pensar d'una certa manera, Déu n'hi do lo clar i català que és.
De fet, a la nostra cultura, hi ha expressions que ho deixen clar, "Déu té un bastó que pega sense fer remor" és un exemple, en castellà diuen "Què he fet jo per merèixer això". El problema d'aquests missatges és que només fan èmfasi a la part negativa, i no és així, les coses bones que ens passen també tenen el seu motiu.
De fet, aquests és el contingut d'aquests bloc, per explicar això el vaig començar, i tot i que tot això ja s'ha dit moltes vegades, tinc molt clar que mai es dirà prou.
Abans d'acabar, un advertiment. Aquest és un camí feixuc, i algunes vegades pensareu... perquè no vaig agafar la píndola blava (el text està en anglès, però qui no sap anglès avui dia)?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada