El paper d'en Judes

A un altre entrada, una que parla dels manaments ("els dos manaments" del 2/12/2008), trobareu el que per a mi són els verins de la vida, i un d'ells dic que és la manca d'amor pels altres.

Com es pot estimar a algú que t'ha ofès greument, que t'ha pres quelcom important, que t'ha trencat la vida?

La única manera de resoldre aquest conflicte és adonar-se de que a la nostra vida necessitem de 'Judes' per avançar, per canviar allò que fem malament, per aprendre, i aquest paper li toca de fer a algú, que per altres persones fins i tot pot ser el millor (pels seus fills, per exemple).

Evidentment això ens porta a una conclusió, als judes de les nostres vides, els hi hem d'agrair el trist paper que els hi ha tocat fer.

Prendre's les coses d'aquesta manera, no és gens senzill, i la raó és que ja no podem descarregar-nos de les culpes de les coses que ens passen, no podem fer l'abocament de karma del que parla una altre entrada molt més antiga (del 6/11/2008).

La part positiva d'aquest canvi és que un cop arrelada aquesta idea, esdevenim molt més madurs, i més feliços. Trenquem amb moltes dependències malaltisses que tenim amb els altres, encara que només sigui per odiar-los i ens fem lliures.

Espero que us ajudi.

Salutacions.