dimarts, 27 d’octubre del 2009

Les sèries de la tv

Bon dia,

jo no veig la televisió.

Si que em miro, però, algunes sèries. De les més recents, vaig veure un parell de temporades de 'House', m'agradava el personatge, però no pas la història. No crec que en medicina es pugui aplicar un sistema tan científic com el que fa servir el doctor House. Al meu parer, això només aniria si fóssim robots. Las característiques personals, peso, influeixen tant com els factors externs (o més), i mentre algú s'exposa a un virus i agafa la malaltia, altres no. Va acabar afartant-me.

També vaig mirar-me Herois (Heroes). M'agradaven molt les possibilitats que donava el guió, però em cremava molt el fatalisme que traspuava, com Lost. Una bona idea, amb uns personatges molt tòpics, però ja n'hi havia prou amb la idea original, no calia tanta fantasia.

M'agrada molt Monk. Una sèrie intel·ligent amb un personatge genial, un gegant amb les peus de fang. Tot i que les històries són molt dures, l'enfocament és molt net, evitant al màxim la morbositat. Si surten els cadàvers, molt poques vegades es mostres imatges dures. El que menys m'agrada de Monk, és que els assassins acostumen a agafar-li gust al tema i un cop han matat algú, no tenen recança en matar dos o tres persones més.

La meva sèrie preferida és 'Menteix-me' (Lie to me), però aquesta mereix una entrada tota per ella.

dimarts, 3 de març del 2009

La endevinalla de la setmana

Bon dia,

avui tornava a llegir la endevinalla de la setmana passada, i... quin bunyol!

No us ha agradat tampoc a vosaltres, oi?

Bé, la paraula amagada és 'pap'. Sí, allò que de tant en tant buidem a sobre dels amics, quan els hi expliquem les nostres penes i alegries.

Per descriure un pou fons
o un forat que no s'acaba
quin adjectiu català
és la paraula adequada?

Molt bona setmana a tots.

Toni

dilluns, 23 de febrer del 2009

La endevinalla de la setmana

Avui, per canviar, començarem per la solució a la endevinalla de la setmana passada. I la resposta és 'Caramell'. Paraula que ja va sortir, com recordareu a la paraula del dia.

Per avui...

Quina part del nostre cos
buidem escadusserament
a l'orella d'algú altre
només deixant anar paraules?

divendres, 20 de febrer del 2009

Discurs dels Oscars

Mai he treballat a una pel·lícula, no crec doncs que hi hagi massa possibilitats de que pugui fer aquest discurs d'agraïent. Gràcies per llegir-ho:-)

Estimats membres de l'acadèmia, col·legues i amics.

La llista complerta de tota la gent a la que estic agraït és al final de la pel·lícula. Aneu a veure-la, val la pena, i gaudiu dels crèdits.

Moltes més de quatre persones hem donat el millor de nosaltres per fer bones pel·lícules. Quatre persones han estat triades per guanyar aquest premi. Quatre persones hem vingut aquí amb l'anhel de guanyar aquest premi. Tots quatre hem escrit un petit discurs d'agraïment, però sembla que només sentireu el meu, i segur que no sóc el millor fent discursos.

Per això, pel proper any, aconsellaria que en lloc d'un es donessin quatre Oscars, per tal de que poguéssiu sentir tots els discursos i per evitar que la gent morbosa gaudeixi veient plorar als que amb pot ser més mèrits que uns altres, es queden a només una passa del premi final.

Gràcies per escoltar-me.

dilluns, 16 de febrer del 2009

La endevinalla de la setmana

Si després d'una glaçada
trobeu que a l'exterior
ha quedat aigua gelada
penjant del qualsevol lloc,

quin nom li donareu?

La resposta a la paraula de la setmana passada és artell. Els artells són les articulacions dels dits.

Per cert, segur que us heu adonat, però per si de cas, l'anunci de Click Air que hi ha al metro té una falta, en lloc de dir 'digues' diu 'diga', com feia en Gila (a la web ja no surt, que era per Sant Valentí)

La entrevista de feina

Hola a tots,

aquestes són reflexions sobre les entrevistes de feina amb un consultor de recursos humans.

Hi ha força webs que parlen sobre cercar feina, com escriure cartes de presentació, què respondre a preguntes difícils, escriure CVs, etc. i són de molta ajuda, el que us explico són reflexions personals que pot ser algú ja ha fet, però que jo encara no he trobat (tampoc cerco gaire...)

Els consultors de recursos humans, sent molt maniqueu, pot ser de dos tipus, el orientat al client, el comprador o el orientat al candidat, el venedor.

El comprador vol assegurar-se de que el candidat passarà la entrevista amb el client, de que el client no perdrà el temps, i per tant mira d'intimidar al candidat. Aquest rep en despatxos molt petits i rònecs, sense cap decoració, i la entrevista és agressiva. Vol comprar, si troba un candidat sòlid, que aguanta bé, llavors el presenta. La resta els rebutja.

El venedor rep al candidat al seu despatx, i sense taula pel mig. Primer explica de què va la feina, els punts forts de l'empresa i perquè el candidat hauria d'estar interessat, i un cop ho aconsegueix, llavors recull la informació que li manca per poder presentar un bon dossier al client i va a parlar amb el client per vendre el candidat.

A mi l'estil dels compradors no m'agrada. No penso que siguin capaços de trobar els millors candidats (si no és que busquen venedors) tot i que reconec que tothom ha de saber vendre's.

Un dels problemes de cercar feina nova ve dels condicionaments culturals. Si no tens feina, ja sigui perquè cerques la primera o perquè t'has quedat sense, estàs en una situació desfavorable, i per tant poc propicia a que et venguis adequadament. De fet si has perdut la feina fa poc, es possible que la teva moral estigui bastant tocada.
Si tens feina, es probable que vegis el fet de voler canviar com una traïció. Fins i tot carregat de raons, el fet d'haver de dir 'marxo' a la feina pot ser bastant difícil si el cap té molt de caràcter.

Per un motiu o per l'altre, és normal estar nerviós a les entrevistes de feina, fins i tot sent una persona normalment oberta i positiva, amb una sòlida imatge d'un mateix, així que trobar un consultor comprador, és una benedicció.

Si us trobeu en aquest tràngol, us desitjo tota la sort del món (als altres també, que amb els temps que corren, tots en necessitem una mica, oi?).

dilluns, 9 de febrer del 2009

La endevinalla de la setmana

De jove no s'aprecien
si no doblegues els dits;
de gran no les amagues
amb els guants més ben cosits 

Què són?

Per cert, m'oblidava, la paraula de la setmana passada és 'zumzejar', que com diu l'endevinalla és ideal per jugar al scrabble. Fixeu-vos que la Z val 8 punts, però només n'hi ha una :-(

Fins aviat!